22.907 34

La red

Me sentí atraída hipnóticamente por su luz,
por su brillo
Era como un canto de sirena.. imposible resistirse
Me abrazo con sus brazos de cuerdas
y me hizo su prisionera

Adriana (Pilar)

* * * * * * * * * * * * *

Supervivència

De què serveix l'esperança quan estàs submergit en llim, en sorres movedisses
que et van empassant dia a dia?

No pots pensar en el futur, sinó mantenir el cap fora i seguir respirant!
Seguir viu és la prioritat... l’única...!

Quina llibertat tens per triar, quan has de picar de peus, i no n’hi ha fons per fer-ho?

Només pots concentrar-te en panteixar,
que el fang no se't fiqui pel nas i la boca
i t’ofegui cos i ànima.

Després, si és que te’n surts, pensa en el futur i busca camins, i agafa’t a l’esperança...
i tendeix mans i ponts als altres...

Però ara el que toca és sobreviure...
Motius tens, però on són les eines?

No deixis que la gnosis t’aturi les cames,
han de tenir un moviment continu...
No permetis que el nous et digui que no pots.

No pensis, mou-te. Pica de peus i aixeca’t!

És un instant etern...

Poema: Maria Rosa Puente. (poeta y amiga)

Commenti 34

Informazioni

Sezioni
Visto da 22.907
Pubblicato
Lingua
Licenza

Exif

Fotocamera NIKON D5300
Obiettivo 70.0-300.0 mm f/4.5-5.6
Diaframma 8
Tempo di esposizione 1/320
Distanza focale 155.0 mm
ISO 100

Preferite pubbliche